La Lliga s’ha quedat petita per a aquest Barça. Minúscula. Res ni ningú l’atura, fins al punt que és capaç de derrotar quatre perseguidors directes consecutivament i l’últim, ahir, remuntant a domicili. Al Madrigal, Keita i Henry van capgirar un gol de Cani que semblava tornar l’emoció al campionat i humanitzar l’equip blaugrana. Però no. Era un miratge per als qui volen veure trontollar el líder. El Barça de Guardiola va reaccionar i deixa un mar de distància respecte als rivals: 10 punts sobre el Sevilla, 11 sobre el València i l’Atlètic i 12 sobre el Madrid i el Vila-real.
Gairebé a cada jornada el Barça ha batut un rècord i això fa que cada vegada resisteixi menys comparacions. Amb la victòria d’ahir ha firmat el millor inici de la seva història –amb tretze triomfs, dos empats i una derrota–, ha superat per primer cop els registres de Cruyff el 1990 i Rijkaard el 2004 i ha igualat el millor de tota la Lliga, que el posseïa el Madrid del 1960, el de Di Stefano jugador. Aquestes xifres li han permès proclamar-se campió simbòlic d’hivern quan encara queden tres jornades per tancar la primera volta. Inèdit. El Barça està jugant una altra Lliga. Porta un ritme prodigiós i, tot i que el nom no soni gaire bé, aquest sí que és un conjunt fantàstic. Ratllant la
perfecció, com el ballet del Bolxoi, com el definia dissabte L’Équipe.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada